ELS VALLDEMOSSA

ELS VALLDEMOSSA

Els Valldemossa iniciaren les seves actuacions professionals l'any 1959. Formaven el grup els tres germans Rafel, Bernat i Tomeu Estaràs, a més del seu cosí Maties que posteriorment deixà el grup per dedicar-se a altres activitats. Més tard es produí la incorporació femenina, representada per Margaluz, que va esser substituïda per Genia l'any 1970. Genia es casà poc temps després amb Tomeu, flauta i veu del quartet. Entre els col·laboradors musicals del grup cal destacar a Ramon Farran, Jorge Cauci, Jayme Marques, Paco Ballinas, Joan Bibiloni, Pep Milán, Fernando González, Daniel Lagarde i, d'una manera habitual des de l'any 1978 fins ara, Miquel Brunet com a pianista i director musical.


Els Valldemosa, l'any 1972

Tornant a l'origen, després dels seus inicis a Tito's (la mítica sala de festes de la badia de Palma) amb el nom de "Los Existencialistes de Valldemossa" passaren llarges temporades a Londres, on actuaren, entre altres llocs, al Blue Angel (una sala de festes freqüentada per coneguts personatges del món de l'espectacle, com Paul Mcartney. A continuació vengueren els temps on nombrosos contractes els obligaven a desplaçaments continus per tot l'estat espanyol com a conseqüència de l'èxit obtingut amb la cançó *Fiesta* en el prefestival d'Eurovisió d'aquell any. Recordem que un any abans, el 1969, els tres germans varen contribuir amb Salomé a l'obtenció del 1r Premi del Festival d'Eurovisió celebrat al Teatre Real de Madrid.

Posteriorment guanyaren Festivals tan diversos com el "Festival Español de la canción infantil", o el "Festival del Miño", de caràcter més folk i que comprenia participants del món "celta".

Al llarg d'una extensa trajectòria artística han actuat a lloc tan distints com distants: Colombo (Sry Lanka), Islàndia, Tierra de Fuego (Argentina), Uruguai, New York, Kenia, Sudàfrica, Honk Kong, etc... convertint-se en autèntics ambaixadors de la cultura mallorquina.

Crítiques escel·lents avalen les seves actuacions a tots aquests indrets, destacant molt especialment la del New York Times (31-1-1972).

Si ens centram en aquests darrers anys, Els Valldemossa han actuat a Florida, San Francisco i Los Angeles (USA) i a més de quaranta ciutats europees (Londres, Glasgow, Manchester, Berlin, Colonia, Munich, Roma, Luxemburg, Nantes, Toulouse, Burdeus, Turin, Madrid, Helsinki, Hamburg, Frankfurt, Budapest, París... Mereixen una menció especial les actuacions al Principat de Mónaco durant quatre anys consecutius, tant a l'Sporting Clug (una de les sales de concerts més emblemàtiques del món), com al luxós Hotel Loewe, al costat mateix del Casino de Montecarlo.

	Malgrat aquest esperit viatger, el grup sempre s'ha identificat amb el seu poble, i el seu repertori s'ha basat en tot moment en les cançons de la seva terra, mesclades amb peces representatives del folklore d'altres indrets. Durant aquest llarg trajecte han tocat els més diversos estils musicals i, d'ençà del 1972, any de la publicació del seu disc amb cançons populars de Mallorca, el grup ha intensificat l'interès pels temes relacions amb la seva cultura. Amb l'enregistrament de *Trobada,* amb cançons fetes sobre una tria de poemes de diversos escri0ptors mallorquins (J. M. Llompart, Blai Bonet, M. A. Salvà, Cèlia Vinyes, etc.) quedà clar quins eren els seus millors i més útils camins musicals.


Els Valldemosa, al programa de Cançons de la Mediterrània

L'any 1990, amb lletres d'autors contemporanis, publicaren en disc un conjunt de cançons noves amb un denominador comú: *Palma.* Hi col·laboraren Maria de la Pau Janer, Tomeu Sales, Guillem d'Efak, Toni Morlà, Damià Tomàs, Miquel Brunet... Aquest llarga durada surt al carrer coincidint amb l'actuació del grup a Cançons de la Mediterrània.


A s'Estaca (Valldemossa)

Recentment ens sorprengueren amb un nou treball discogràfic amb el nom d'*Erherzog Ludwig Salvator,* una obra singular sobre una idea original de Rafel Estaràs, musicada per Miquel Brunet, i cantada bàsicament per Genia, en alemany. L'obra fa referència a les temporades que l'Arxiduc passà a la costa nord mallorquina i la seva relació amb els habitants de l'illa, i, molt especialment, amb Catalina Homar. La versió en català, Arxiduc Lluís Salvador, fou editada dos anys més tard i presentada al lloc més adient: S'Estaca, la casa construïda pel noble austríac i actualment propietat de l'actor nordamericà Michael Douglas, que volgué esser present a l'acte.


Les autoritats illenques amb Michael i Diandra Douglas

Un altre aspecte, dels molts que caracteritzen una gent tan emprenedora, és la tasca desenvolupada a les escoles de Mallorca on, durant 12 anys, han impartit el seu programa anomenat: "Cançons de les illes, cançons del món", amb una acceptació molt bona per part del públic més jove. Actualment segueixen compartint les seves actuacions a les illes amb constants sortides a l'estranger. Però al final de les nombroses sortides internacionals, la seva meta sempre és la mateixa: la seva terra, la seva gent, la seva Valldemossa.