Musicians Agency

Com tants d’altres nins de la seva època, entrà en el món de la música tocant aquelles harmòniques de llauna amb ninots pintats. Poc després arribaria la seva primera harmònica professional i també, per aquelles dates, va ser quan va descobrir l’ocarina a les pàgines d’un diccionari. Aquell instrument auster i misteriós era entranyable, però a les tendes ja no n’hi havia i no quedaven artesans. L’únic que quedava eren exemplars molt rústics que sonaven malament i no afinaven.
Enamorat de tots els instruments, i cansat alhora de visitar antiquaris per trobar qualque exemplar supervivent d’altres temps, va començar a fabricar-los ell mateix. Al 1971, va aconseguir, per primera vegada, fer una ocarina que sonés. Des de llavors ençà, no s’aturà de fer feina i, al 1996, va començar a utilitzar patrons preestablerts a la recerca d’un instrument “de veritat” amb el qual poder sonar de tot. Però després d’haver descobert moltes coses interessants, continuen apareixent nous interrogants que el mantenen actiu.